Els primers pobladors es remunten al paleolític, en l'època del magdalenià, segons les troballes trobats de la Cova del Parpalló (Gandia) i de les Malladetes (Barx), que constitueixen dos dels jaciments prehistòrics més importants de la regió mediterrània peninsular. Els materials arqueològics en elles obtinguts testimonien que fa 29.000 anys i, de manera ininterrompuda, fins fa 11.000, l'home va ocupar aquesta zona, desenvolupant un estil de vida caçador i recol · lector. La seva cultura material es va caracteritzar per l'elaboració d'estris de pedra i os, i un dels aspectes més singulars de Parpalló és l'haver proporcionat una rica col lecció de plaquetes calcàries gravades i pintades, amb representacions d'animals i altres temes. La seva existència ens informa de l'alta capacitat artística i simbòlica d'aquelles poblacions del passat.
Durant l'Edat Mitjana Barx va estar habitat per musulmans, fins que Jaume II el va lliurar al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna i pràcticament es va despoblar.
Els intents dels monjos durant més d'un segle per assentar una població cristiana estable no van fructificar i Barx es va convertir en una granja i en un lloc de trànsit de bestiar. Com que l'assentament estable de pagesos en Barx no acabava de produir-se, el Monestir va prendre una determinació l'any 1651: la construcció de cases per a qui decidís instal.lar-se a Barx, a l'actual plaça de la "Constitució", a més de la reconstrucció de un oratori, dues almàsseres, un graner, un celler i un forn, i la torre que dóna nom al poble.
La relació entre Barx i el Monestir no sempre va ser fàcil durant els més de 500 anys en què va estar vinculat, el conflicte més important va esclatar en 1778, quan els barxeros presentar un plet contra l'abusiva autoritat de l'abat, però, van haver d'esperar fins l'exclaustració de 1835 per sentir-se lliures d'obligació cap als seus antics senyors. El 1835 Barx es va convertir en municipi independent.
La documentació històrica referent a permutes, la construcció de la Font del Racó el 22 novembre 1799 i la construcció del Calvari per la mateixa època, són símbol de la "independència" de Barx del Monestir. No va passar així amb la Drova, que va ser explotada pels monjos fins a la desamortització de les terres de l'Església realitzada per Mendizábal, expropiada i comprada per particulars.
Des de llavors, Barx ha estat habitat i la Drova ha estat un lloc d'estiueig. Actualment molta gent viu a les urbanitzacions de la Drova i La Puigmola durant tot l'any.
En el terme municipal de Barx hi ha bonics paratges naturals, com la "Cañada Real de Castilla" o camí Assegador (utilitzat en l'antiguitat per al trànsit de guanyats i pel qual trobem diverses fonts), i meravelloses vistes com el mirador de la Vesteix-te o el pic del Mondúver (841m), des d'on s'albiren bells valls, com la Valldigna o la costa des de València fins Dénia.
La dissolució de les calcàries ha donat com a resultat la formació d'avencs naturals, com el forat de l'aire, l'avenc d 'Aldaia ol'Avenc de la Donzella. La cova de les Malladetes i la del Parpalló (Gandia) són importants per les restes arqueològiques que s'han trobat en elles.
Barx està inclòs a la Xarxa Natura 2000 de protecció d'aus.
Poble